EXALTACION FALLERA MAYOR:JUAN MOROTE "MANTENEDOR DEL ACTO" LE DEDICA UNAS PALABRAS A SANDRA "LA MECHA FIESTAS Y FALLAS DE VALENCIA"

Foto: Josep V. Zaragoza y Armando Romero

Tras el desfile de canastillas de flores toma la palabra Juan Morote Carrión, Gerente y Vicerrector de Planificación Estratégica y Calidad de la Universidad Católica de Valencia. En esta ocasión tiene el placer y el orgullo de ser el mantenedor de una cita tan importante.

Una vez impuesta la banda de Fallera Mayor de Valencia toma una gran responsabilidad. Es mucho el significado que tiene su cargo. Recuerda que como decía el poeta Ibn Jafaya “Pero tu ja no ets tu, i ta casa ja no ets ta casa”. Sandra simboliza un poco de todos, simboliza las fallas.

Después le muestra la relación que tienen el mundo de las fallas y la familia. Sin el apoyo de su madre y su padre no podría disfrutar igual de este año. Son muchas las similitudes ya que una falla es una gran familia.

Una vez finalizadas sus palabras la propia Sandra Muñoz, Fallera Mayor de Valencia de 2012, le impone el bunyol d'or honorífic.

Discurso del mantenedor

Agraïments

Molt Honorable Senyor President de la Generalitat Valenciana,
Excel.lentísima Senyora Alcaldesa de Valéncia.

Excel.lentísima Senyora Delegada del Govern.
Senyores i senyors membres del Consell.
Sr. ViceAlcalde de la ciutat de Valéncia.
Senyores i senyors concejals.
Dignísimes autoritats eclesiàstiques, civils i mil.litars.
Sandra, Fallera Major de Valéncia, i Cort d'honor. Falleres, fallers, senyores i senyors.
Les meues primeres paraules han de ser de agraïment, de un sentit i profund agraïment a l´Excelentíssim Ajuntament de Valéncia, i d´una manera molt especial a la Alcaldesa del cap i casal, nostra benvolguda Na Rita Barberá, per concedir-me el privilegi i honor que suposa per a un valencià com jo, ser esta nit el mantenidor de la nostra Fallera Major de d'enguany, Sandra Muñoz i la seua cort d'honor.

Vullc aprofitar per a donarli les gracies a Laura Caballero i a Carmen Monzonís,falleres majors de 2011 i a les seues Corts d´Honor. Moltes gràcies Laura i Carmen. Sempre recordarem el vostre regnat, i tingueu present sempre que com a amant de la nostra festa haig estat orgullós d´haver estat representat per vosatres.

Jo deia que es un privilegi i un honor per a un valencià ser el mantenidor de la Fallera Major de Valéncia, de Sandra, perque participant en este acte em sent un poc mes fallero, mes endins de la festa, i es una gran satisfacció poder aportar a la festa mitjançant la paraula el que no puc aportar de cap atra manera.

Vullc fer el meu discurs d´exaltació de la Fallera Major de València en la nostra llengua, la llengua valenciana. Per ser el vehicle natural d´expresió de la nostra cultura, i les Falles son sense dubte l´exponent máxim de la nostra cultura popular, la joia del nostre patrimoni folklóric. La nostra llengua, com la nostra música, son el resultat de un devenir históric. Així, la llengua valenciana sent nascuda de Roma i la Creu ha incorporat les aportacions que ens han llegat atres cultures ab les que hem conviscut. Així, son documents árabs del segle X i XI els primers que es varen escriure en romanç valenciá.

Dins dels primers escriptors que utilitzaren la nostra llengua m´agradaria destacar a un poeta de una ciutat molt fallera com es Alzira. Es tracta d´u dels anomenats poetes jardiners:Ibn Jafaya Al-aziry, es a dir, Ibn Jafaya d´Alzira. I es que no es poden entendre les Falles sense l´amor que els valencians hem profesat sempre a l´hort i a les flors. I açò te que vore especialment en Sandra, que ha convertit en la seua vocació universitaria i profesional, el cuidat de l´entorn paisagistic de la nostra terra, la dedicació a l´horta i al camp, a la muntanya i a la mar.

Jafaya, deia en un poema:
“Pero tu ja no ets tu,
i ta casa ja no ets ta casa”.

Versos molt coneguts, probablement a molts ens sonen perque Federico GarcíaLorca els repeteix miméticament en el seu romaç sonàmbul, poema que te un ritme cadenciosament àrab.

Sandra, a tu te pasará, des de ara el que deia Jafaya.

Tu ja no ets tu, ja no ets no mes teua, ara ja ens pertanys a tots els valencians, ja formes part del nostre mon, de les nostres llars i dels nostres cors. Ara ets un poc de tots, i molt especialmente de tots els que fan posible, de una o atra forma, la festa, i per descontat de tots els que la gaudim.

Sandra es molt familiar i una Falla es en bona part com la família, sempre es construeix al voltant de una dona. No hi ha família sense mare, ni Falla sense la seua fallera major. I es així perque es la dona la que fa que la casa es transforme en la llar. No importa si amés treballa fora, l´afecte que regaleu les dones, mai vos el podrem compensar.

A les Falles ens podem apropar des de diferents perspectives. Ara be, si volem aproparse a cuansevol realitat ab ànim de coneixerla be, ho hem de fer fixantmos, com diria Frederic Bastiat, tant en alló que es veu com en alló que no es veu. Normalment quan contemplem les Falles i tot alló que les envolta, ens fixem en alló es que es veu. Veiem els monuments fallers, sentim la música, olem el perfum de les flors i ens alegrem en els vistossos passacarrers.

En canvi, mai en s´aturem a pensar si a la Fallera Major li fan mal els peus, si el monyo de l´esquerra el porta malament possat i ja no l´aguanta mes. Si no ha tingut temps ni per deixarse caure una becaeta. No ens adonem si l´adreç es nou i Sandra sent com si se li despenjaren les orelles, o si está boja de ganes per llevarse la pinta, el rascamonyos, les agulles, els ganchos, les arracades, el collar i la placa. O si el fred se li ha ficat dins del osos i sentix milers de xicotets ganivets puntxanli per tot el cos.I ab tot i aixó, Sandra, te vorás envoltada d´un núvol de fotógrafs improvissats que en els seus teléfons móbils voldran conservar un record en la seua Fallera Major. Gaudeix tant com pugues, si be des de açí t´agraeix el teu patiment, la teua entrega abnegada,i per damunt de tot, el teu somriure. Perque tú serás la senyera de l´alegria que tots desitjem, i que ens els temps que vivim costa tant d´abastar.

No en tinc cap dubte que somriurás i posarás la teua millor cara perque ser la Fallera Major de Valencia es un acte de generositat i entrega. I superant les teues fatigues donaràs el que s´espera de tu. Perque la gent espera vore´t sempre ab el teu somriure captivador als llavis; sempre ab la cara fresca como si t´acabares d´alçar del llit.
Pera romanços i alguna mala cara ja estem la resta.

I en eixe empeny estará també la resta de la teua Cort d´Honor, així: Alba, Andrea, Ángela, Sheila, Laura, Patricia, Aroa, María Amparo, Carmela, Sara, Cristina i Beatriz, també s´esforçaran en somriure i agradar.

L´any 2012, serà per a tu i per la teua Cort d´Honor un any ple de sentiments, d´imatges, de records. Simplement disfruta cada moment, gaudeix de cada instant, de cada experiència. No fa cap falta que tractes de reprimir els teus sentiments, i si alguna volta tens ganes de riure, de plorar o totes dues coses al mateix temps, fes-ho ab la tranquilitat de que segur es lo que hauriem fet quansevol de nosatres.

Sandra, es una xica jove, guapa, de somriure fàcil, i una mirada franca que brota d´uns ulls somniadors. Ells seus ulls en el seu moviment revoltós semblen perseguir a voltes les aventures dels personatges que la duen pels camins de ficció de les noveles. Per damunt de tot descata en Sandra, el seu mirar franc i directe, al temps que segur. La raò no es atra que la nostra Fallera Major, no ve açí en els deures pendents, arriba al seu regnat plenament conscient de lo que significa l´esforç i el treball dur. Mai no ha triat el camí fàcil, la prova es que es ingeniera.

Així, no estem no mes davant d´una nina moltbonica. Sino que com aquelles presiositats que va fabricar Carl Fabergé per als Zars de Rusia, tot i essent per fora d´or i platí i a pesar de que estaven adornats per pedres fines, el millor el conservaven sempre a l´interior. Així Sandra, no es no mes, una valenciana de una bellea extraordiaria, es una valenciana extraordinaria. Res no li han regalat, sap perfectament que sense entusiasme, sense constància, l´éxit es torna quimera.

I es que Sandra projecta a la Falla el que ha viscut en la seua casa. Com a part de una familia molt unida, una pinya li agrada dir a ella, per simbolitzar una unió forta que en el temps sempre es fecunda, coneix les bondats del model familiar. De esta manera, Sandra sempre ha tractat de fer de la Falla una atra familia. Sandra ha heredat dels seus pares l´amor per el treball ben fet i ben acabat, si la seua mare, Carmen, es un espill que reflexa el model de mare plena de complicitat en les seues filles i molt propera d´elles que Sandra també será un día. Son pare, Paco, es el complement callat, que treballa, vigila i confia.Paco te una façana seriosa, com correspon a l´educació de l´época, i un cor que no li cap al pit. Junt als seus pares la nostra reina ha crescut molt be acompanyada. Estant la mitjana ha sigutescoltada per dos germanes, Maria i Carmen, també falleres de tota la vida de la Falla Carcagente-Compromiso de Caspe, al barri de Jesús.

Si la família requireix un treball constant i una dedicació permanent, també les Falles entanquen tot un any de treball, encara que no mes es veuen per a el gran públic durant cuatre díes. Talmateix,els fallers i les falleres com Sandra treballen de valent tot l´any, per tal de que els demés pugam gaudir de les falles eixos cuatre díes que marquen la fi de l´hivern i la arribada de la primavera, como tan bé narra el nostre himne de les falles.

Hi ha atre punt en comú entre la Falla i la familia. Es la espera del resultat del treball. Si ben be a casa de Sandra, tant ella com les seues germanes han estat sempre estudiants aplicades, responsables, han compartit juntes la arribada del resultat de l´esforç. Igual que en la Falla estem tots nerviosos el dia de la Plantà fins que veiem la nostra Falla acabada a temps, igual esperaven Sandra i les seues germanes els resultats del examens, tot i sabent que el treball ja estava fet, i ben fet.

Si la familia representa un model de convivència, les Falles son un model de convivència lúdica i popular, i com a tal desarrollen una funció pedagógica. Les Falles ens mostren un camí cap a la felicitat mitjançant la cooperació. Superant la posició económica o ideológica de cada escun, un faller a la Falla no mes que aixó, un faller, i el seu protagonisme dins la comisió vindrà marcat per el seu treball per a la Falla. Es una lliçó que deuríem d´aprendre. Donarse als demés, ajudar al que en tenim al costat, es la millor forma de obtindre un reconeixement, que sempre arriba. Sandra sap perfectament que el seu lideratge no ha vingut de la força sino del servici als demés, de la seua tendència natural a la escolta i a la ajuda.

La Falla, com la familia, per a el seu funcionament necessita unes normes que s´otorguen els fallers a sí mateixos. I, parlant de normes, no podem oblidar que enguany, el día de Sant Josep, celebrem el bicentenari de la Constitució de 1812. La primera Constitució que ens donavem els espanyols i que va tractar de incorporar Espanya a la senda del liberalisme, el respecte dels drets individuals, i la modernitat.

De una manera semblant les Falles sempre s´han caracteritzat per un gran respecte a la autonomia personal, amor a la llibertat, la autoorganització com sant i senya, per fer realitat la vertebració de la societat civil en époques fosques i convulses de la nostra història, i també per la escasa presencia del govern en el seu mes ampli sentit. Eixes qualitats han acompanyat i conformat les Falles al llargd´els seus cuatre segles d´existéncia. Es molt probable que eixes senyes de identitat siguen les claus de la seua longevitat.

Si la família es un prisma a través del qual analitzem críticament la resta de la realitat, es evident que les Falles encarnen la sublimació de l´esperit crític. I aixó en te una doble dimensió, cap a dins i cap a fora. Cap a dins, Les Falles son un llit per a on flueix la autocrítica, eixa virtut que a sovint atribuim als americans i que ens apenem de no poseer els espanyols. No estem a eixe sac els valencians. Si les Falles claven el seu punt crític en algún puesto, eixe sempre pasa pels nostres defectes i febleses. No em de perdre el costum de fer autocrítica, no en clau pesimista o de resignació, sino com fa Sandra frecuentment, i d´una manera molt ferma amb sí mateixa, en clau de trobar posibilitats de millorar. L´anàlisi crític de la pròpia actuació es la base del creiximent personal i colectiu.

I d´atra banda, i cap a fora, nostres Falles sempre han estat un instrument de crítica front al exercisi del poder. I aixó ha sigut així tant en els períodes que hem disfrutat de llibertat, com en els de manca de la mateixa. Els valencians sempre em sabut respondre, a més censura hem destilat més ingeni per a torejarla. Crítica mai ha faltat, i vullga Deu que mai no falte.

Totes les families perseguisquen un somni, tots nosatros acaçem el nostre somni, i tuestimada Sandra, saps que representes el somni realizat; milers de falleres aguarden i somníen en arribar a ser la Fallera Major de Valencia. La teua presència en actes i casals, es la demostració que els somnis s´abasten si es perseguixen ab fé.

Espere que les meues paraules sigan capaçes de expresar el meu sentiment. Des de ara demana ajuda a tot el que te la puga prestar, estem tots al teu servici, i en paraules de Ausias March:
“Si poc a vos hagués de comportar
que jo de vos tingués l´envaiment
d´aconseguir ser dit vostre servent,
el nom, sens més, em fa ja contentar.”

Perque recorda que des de hui tu ets un poc de tots, i tots som un poc teus.
Així, i ab aixó conclueix, que Deu beneixca als artistes fallers, fusters, pintors, disenyadors, costureres, velluters, modistes, costumbristes, a les botigueres d´articles fallers, als pirotécnics, als músics, i sobre tot, per damunt de tot, a les mares del xiquets fallers, perque en els díes de falles es multipliquen vestint, pentinant, acompanyant i donant a les falles un ambient molt especial.

Que Deu et beneixca, Sandra, que beneixca el teu regnat i a les teues companyes de la Cort d´Honor, que beneixca les Falles, que beneixca a totes les falleres i fallers que fan posible esta nostra festa, i que per la intercessió de San Josep i de la Mare de Deu del Desamparats i sota la seua protecció les Falles del 2012 siguen per a tu i per a tots nosatros les millors falles de la història.

Vixcan les Falles i Vixca València!